5 RAONS PER DIR QUE NO...

Potser tu ets de la que vas més al teu aire. O potser de les que sempre estàs amb la colla o la família.

O potser tu home, se't dóna fàcil posar límits o ben al contrari...no saps com dir que no...

Suposo que a aquestes alçades de la pel·lícula te n'has adonat de:

Si vols agradar als altres, més val que no diguis que no al què et proposen...

No diguis que no a un consell, no diguis que no a una ajuda, no diguis que no a un comentari, no diguis que no a un comentari negatiu... NO DIGUIS QUE NO. Si ho dius, corres el risc a que no agradi...

Hauràs de vigilar, per què potser et titllaran de tenir mal cor, o ser mala persona, o no ser tant simpàtica...

Tot seguit et donaré 5 bones raons ( i de les bones) per dir que no 
(QUAN AIXÍ HO SENTIS I NECESSITIS!!!, sinó quin sentit té??):

1. Voldrà dir que et coneixes, que t'escoltes! Això és el top 10! Pel 80% de la població calen dècades i espais terapèutics per començar a saber què volem.

2. Voldrà dir que estàs apostant per respectar-te! 
Com costa a vegades... Però recordes aquella sensació de respirar fons i dir-te a tu que et pots respectar? És genial!

3. Voldrà dir que ofereixes la teva autenticitat a la relació amb l'altre. 
Com? Si si, voldrà dir que et mostres tal i com ets.
La persona que escolta el límit pot pensar "que antipàtica". Però si realment anés a la profunditat, se n'adonaria que té al davant una persona clara.
Que aquella persona que li ha amablement que no a allò, es mostra com és. 
Que no té dobles cares, i que aquella persona no sortirà de casa seva dient o fent una altre cara.

4. Voldrà dir que aportes claredat i seguretat en la relacions. Poses sobre la taula el què hi ha.

5. Voldrà dir que estàs en disposició d'escoltar i que t'escoltin.
Això aporta valor afegit a les relacions.
El 75% de les persones tenim relacions "de passada", on hi falta profunditat.

Si et respectes, voldrà dir que t'has escoltat... i si t'has escoltat, segur que estaràs disposat a escoltar a l'altre amb més interès i profunditat.

Per què, quin tipus de persona vols al teu davant? algú que amablement sigui clar? o algú que et digui que si a tot però que en el fons t'estigui maleint?

Quina seguretat t'aporta cada forma de funcionar?

Per tant...Les persones que diuen que no semblaven "bordes" o antipàtiques. Però segur que després de llegir aquest article, opines diferent.

Cada persona tenim la nostra parcel·la d'intimitat i independència.Centra't en tu i no en els altres. 
Segur que si cuides la teva parcel·la, cuides les teves relacions.

Fins aviat!

PER SOBREVIURE ALS CANVIS EN LA PARELLA...CAL QUE SÀPIGUES...

Si tens parella, sabràs que la convivència, sovint, és tot un món.

Quan ja es porta temps convivint, es pot dir que s'ha arribat a una estabilitat. L'objectiu d'aquesta és facilitar-nos les coses, la convivència, i el dia a dia.

Al final resulta que ja se sap qui va a comprar, qui passa l'aspiradora, qui va a comprar o quan s'hi va conjuntament...Han quedat establerts una sèrie d'elements necessaris per la convivència.

Quan això es viu de forma positiva, es pot creure que això sempre seguirà així.

Però només cal que una de les persones de la parella canvii horaris laborals, de feina... com per què aquesta alegria inicial es transformi en estress.

Els canvis sovint generen estress i crisis.

El model que la parella tenia estabert ja no serveix. I s'observa bàsicament a la persona que no ha generat el canvi, intentant mantenir l'ordre establert prèviament.

Aquesta fa esforços per seguir les "pautes" que es tenien. Però no se n'ensurt, per què l'altre persona està pujada al carro del canvi. 

Aquesta segona persona no sap encara com moure's en la nova situació.

(Cal recordar que no només parlo de canvis laborals... sinó de qualsevol cosa que pugui afectar a la parella en horaris per exemple).

Si és aquest el teu cas, t'he de dir que: TRANQUILITAT...

S'ha generat un canvi i cal que les "pautes" acordades es revisin.

Sovint les persones no se n'adonen que s'ha de fer una nova valoració de les tasques/acords. I es queden en la crisis que ha generat la nova situació.

És normal que es visqui amb una mica de neguit i es generin situacions incòmodes.

Si és aquest el teu cas recorda que el què estàs vivint és normal davant de la nova situació. I cal ser conscient que el canvi que s'ha produït en un, pot afectar a la parella i per aquest motiu us heu de posar "mans a la obra" per acordar noves formules.

Les que teníeu fins ara han de canviar. Per què el marc de referència ja no és el mateix.

Com anècdota personal us explicaré que amb la meva parella teniem establerta una organització que ens anava bé i ens feia sentir còmodes.

Al canviar ell de feina, després de l'alegria van venir les incomoditats. Al detectar que les vivíem molt malament, va ser vital posar consciència i asseure'ns i parlar. 

Compartir com vivíem la nova situació i com podíem traslladar els acords anteriors al nou funcionament.

A mi em va funcionar.

Compartir, expressar i re-ordenar és la clau per obrir-nos al canvi que s'està produint al nostre voltant.

CUIDADORES: ATENCIÓ!

Moltes dones (normalment, però hi ha també homes!) son les persones CUIDADORES dels FAMILIARS que necessiten ajuda.

Sovint moltes d'aquestes dones us DES-VIVIU per ajudar-los: fills, marits, nets, pares....

 
Si ets una d'elles, segur que valores que és positiu ajudar-los.
 
I fer-ho , en sí, HO ES.
 
Però el què és IMPORTANT, és el COM ho fas.
 
Potser el teu sentiment/pensament et porta a atendre a aquesta persona, dia i nit. I si és aquest el cas has de saber que hi ha un 99% de possibilitats que tu no et tinguis en compte.
 
Que hagi agafat tant de protagonisme aquesta persona a la teva vida, que el teu dia a dia, volta al seu voltant.
 
On has quedat tu? Ja no ho saps oi?
 
En aquestes situacions hi ha dues coses a tenir en compte:
 
1) És tal l'AGOTAMENT i DESÀNIM que segur que estàs vivint, que també afecta a la persona que cuides.
 
La persona malalta necessita que la cuidin. I segur que tu estàs donant un 120% de tu.

Però el què necessita el malalt, és una persona OXIGENADA al seu costat.

Necessita una persona que disfruta dels seus moments de la vida, per què vol dir que quan el va a atendre, està més contenta i amb energia que no pas si només pensa en el malalt i està allà DES-VIVINT-SE.
 
2) Si et pregunto on està la teva vida, potser penses que va quedar en un punt on va evidenciar-se que hi havia un malalt a atendre.
 
Les persones cuidadores sovint sentiu molta CULPA al fer la vostra vida si teniu un malalt a casa.
 
A vegades ho definiu així: "Com he de marxar de casa a prendre algo amb les amigues i deixar-lo a ell sol a casa".
 
Ho viviu amb altes dosis de culpa.
 
Per tant, eviteu sortir de casa. O almenys només per coses necessàries.
 
Aquí cal dir-te que és VITAL que et busquis estones a la setmana per distreure't: anar a caminar, un cafè amb amigues, un cine, un dinar...
 
Has de buscar TEMPS per TU, algun cop a la setmana.
 
Per què si fas això, sentiràs que estàs vivint. Sentiràs que l'energia et torna en petites dosis.
 
Normalment poses oxigen al teu desànim.

I en definitiva, et sentis millor per tu i per cuidar a l'altre.
 
Per què PER CUIDAR, ABANS T'HAS DE CUIDAR TU. Sinó, arribarà un punt que no podràs atendre al malalt...

Fes que no arribi aquest moment, cuida't.
 
CUIDA, CUIDANT-TE.

 

LA FAMOSA I NO VALORADA LLETRA I:

A vegades quedes bloquejada en un tema.

I per més voltes que hi dones, saps que O fas una cosa, O FAS L'ALTRE.

 
I normalment segueixes fent i repetint el mateix de sempre.
 
Però la NOVETAT està en RECORDAR-TE que davant d'això que t'angoixa tant, a part de les alternatives que has pensat (normalment en penses dues...), n'hi ha més.
 
El què et vull dir , és que no és O faig això O faig lo altre.

Sinó que per la teva TRANQUILITAT,pots fer les DUES COSES.
 
Com ho podries fer per combinar les dues coses, ni que sigui en petites dosis.
 
Potser pots fer una mica de cada cosa. O fins i tot pots CREAR una tercera opció.
 
No et desanimis.
 
No es tracte de deixar de fer allò que no vols fer.
 
Es tracte de pensar des d'un altre punt de vista, i que sàpigues que no és un A o B... és A i B i segurament surt una tercera: C!
 
CREATIVITAT APLICADA A TU!

 

EL SECRET DELS PENSAMENTS DIARIS!

RUMIAR: Anomenat al fet de donar-li moltes voltes mentalment a una cosa i/o fet.
 
Això NO et porta a la solució.
 
SI et porta: agotament mental i desesperació per què per més voltes que li donem, ho veiem com una gran muntanya.

 
Això voldrà dir que la teva ment està dominant els teus pensaments...Vaja, que t'està portant pels camins que vol I es repeteix i es repeteix sense donar-te descans...
 
La sensació de tenir el cap ple, però de la mateixa brossa mental.
 
Em sap greu dir-te, que quan fas això: DEIXES PASSAR LA VIDA, I NO L'ESTÀS VIVINT.
 
D'acord que quan estàs en una centrifugadora que creus que no pots parar.
 
Però la bona notícia és que:
 
SI que ho pots aturar.
Tu tens el poder d'aturar-ho.
 
Que et costarà? Es clar que si! Ningú havia dit que fos fàcil... PErò si vols tenir una millor qualitat de vida, tens el camí per començar-lo.
 
No cal cap justificació a ningú. Realment l'únic que les demana ets tu mateixa.
 
Hi ha mil temes per conversar amb els altres. I mil més de pensar dins teu!
 
Deix d'estar "lligant" amb el teu monotema.

Sento dir-te que aquesta relació de "novios" amb el monotema, no és sana per tu...
 
Potser la POR s'amaga darrera d'aquest tema...
 
Si estàs donant voltes, NO ACTUES. No assumeixes riscos. Estàs protegida però al mateix temps estàs lligada de cames i peus...
 
Et PROPOSO que pensis Què aconsegueixes actuant com ho fas ara.
I què aconseguiries si ho fessis diferent: quines coses noves podries GAUDIR.
 
El teu tema repetitiu, és un de sol. Hi ha mil temes més, explora'ls!!!
 
SI NO TINGUESSIS POR, COM ACTUARIES A LA VIDA? DE QUÈ DISFRUTARIES? ON ANIRIES? AMB QUI PARLARIES? DE QUÈ TREBALLARIES?