ANY NOU, I ARA QUÈ??

Comencem un any nou, el 2015!!

Ahir varem fer tots uns propòsits, una bona celebració, i segurament varem pensar: l'any que vé serà millor!!!

Crec que aquestes frases son típiques per aquest moment, sento dir-t'ho. 

I si, tenen alguna cosa molt positiva: ens serveis per replantejar-nos la nostra vida. De nou. I que positiu és repassar com et portes amb tu mateixa, amb els altres, quines activitats fas, quines no fas, quines trobes a faltar...

Ara el curs escolar ja ha començat. Ja pots fer un balanç de com està anant  aquest primer "trimestre".

Què n'opines? 

Estàs satisfeta amb la vida que estàs portant?

Si és que si: Genial!! 

Et recomano que pensis que fa que sigui genial i que estiguis al cas per mantenir-ho.

Si és que no: Tranquilitat!

Sovint l'exigència ens acompanya... També té coses positives, com per exemple que ens ajuda a millorar.

Si t'agafes un espai per a tu, quins ingredients falten a la teva vida que et farien sentir millor?

Quan els tinguis identificats, només cal orientar-te a quines accions t'ajudarien a aconseguir-ho.

Recorda que fer una llarga llista d'inicis d'any , no serveix de res.

Sinó per veure-la tant llarga que desistim ràpidament...

Més val que t'enfoquis en una cosa darrera de l'altre. 

Sembla una cosa òbvia oi?  Portar-ho a la pràctica és el millor.

Dins de les teves reflexions vull apuntar-te una serie d'espais que crec que som importants que almenys li donis un parell de voltes:

1. Respecte cap a tu mateixa:

Em refereixo si acostumes a fer, menjar, quedar .... segons el què tu sents. O sinó, potser ho fas per obligació?

Crec que és molt important que vagis començant a posar dins del teu vocabulari de pensaments diaris el veure si el què fas , ho fas per tu o el per a qui??

2. Harmonia interna:

Una mica de contacte amb la natura i de frenar els diàlegs interns que ens diem a nosaltres mateixes, seria molt valuós.

Fer allò que t'agrada: cuinar, jugar a fronton... el què sigui que et mantingui concentrat, farà que el diàleg intern, s'aturi.

3.  Fer allò que et fa feliç:

Primer de tot cal idenficar-ho: potser és quedar amb algú cada x setmanes. O potser és anar a fer una volta sola, o acompanyada...

I si t'animes a posar-ho a la teva agenda?

( recorda, no masses coses a l'agenda! )

4. Una bona planificació:

A vegades volem executar alguna cosa per què ens vé de gust o ens fa il·lusió però tenim poc temps.

Llavors tenim dues opcions:

- ho acabem fent però amb un alt nivell d'stress

- ho deixem estar i potser amb dosis de frustració (amb el què t'hagués agradat fer-ho...)

Aquí apareix la planificació. 

Ja et coneixes i saps quines coses t'agraden o son importants per tu durant l'any.

Anota-les! I anota també la data en què cal que t'ho comencis a mirar!!!

( segueix recordant la pista de poques tasques... com diuen "menos , es más".

I com que menos es mas, em planto aquí.

Et desitjo de cor que tinguis una molt bona entrada d'any. 

Que el camí t'acompanyi en els teus desitjos , i encara més, amb alegria.

Una abraçada ben gran!.

Helena Fortuny

PARE I MARE ESTEU PRESENTS EN LA RELACIÓ DELS FILLS PER IGUAL?

Sovint el pare o la mare és qui tira del carro de l'organització familiar.

A vegades ho fa per què l'altre progenitor treballa moltes hores, o per què de forma implícita , els dos membres de la parella han decidit qui se n'encarregarà de l'educació dels fills.

Per motius X,  un dels progenitors tira del carro en l'organització i educació dels fills.

Quan es fa això és per què de forma conscient no se n'han adonat de les consequències.

Per què us he de dir que quan passa això, quasi per equació directe, el fill o filla iniciarà una relació de conflicte amb el pare o mare que passa més temps amb ell o ella.

Aquest no gosarà enfadar-se amb el què hi és poc. No pas, poc que el veu... intentarà fer tot el què estigui en la seva mà per seduir-lo i aconseguir tota la seva atenció.

Per tant, qui està allà al peu del canó, seria important que es plantegés la necessitat d'incorporar a l'altre progenitor en el dia a dia.

Us proposo:

1. Qui està ausent: què guanyes estant ausent en la direcció i organització diària?

2. Qui està present: què guanyes tu si l'altre persona de la parella està ausent?

És important que sigueu honestos.

A vegades, que l'altre sigui ausent, és beneficiós ja que "no molesta", pots fer el què vols, no hi ha conflicte...

I pel què està ausent, pot ser una forma d'anar per la vida més fàcil, o és una forma de no tenir conflicte amb la parella, és menys feina, o fins i tot en el fons, s'ha sentit que no ho fa bé. Potser el que està present, sense adonar-se, l'ha  "expulsat" del territori.

Això va des de l'insconscient.

Ningú decidiria fer això en el seu plè ús de raó. 

Però això no vol dir que no es faci.

La realitat, és que això passa molt.

És important que et contestis aquestes preguntes per posar-te més clara en la relació amb tu mateixa i amb la teva parella.

Tal i com gestioneu això, es donarà la relació.

Et poses clar o clara amb tu i l'altre?

Una abraçada.

Helena Fortuny

QUI DE LA PARELLA HA DE PRENDRE LES DECISIONS PEL BÉ DELS FILLS?

Les parelles, normalment, decideixen conjuntament tenir fills.
I ja se sap... tenir-los, també normalment, és cosa de dos.

Aquesta és la base que tots veiem com òbvi però després amb el dia a dia, les coses canvien molt.

Una parella, ha de prendre les decisions necessàries per la protecció i defensa dels seus fills. 
També és important preguntar al fill o filla, respecte la decisió a prendre. 
Saber què opina, i sobretot, com viu la vostra proposta, és vital per a l'èxit.
Preguntant al teu fill o filla, aprens quins son els seus gustos, preferències... en definitiva el vas coneixent.

Si, t'he de dir que aquesta personeta que teniu, és un desconegut per a vosaltres. I és necessari que li dediqueu temps per anar-lo coneixent i respectant.

Torno al lio...

Els humans no sempre estem d'acord en tot. I això també passa en la parella. I quan això passa al dia a dia, els fills veuen com els pares no estan d'acord en alguna cosa concreta.

En general, no és dolent.
Però has de saber que quan el pare critica a la mare davant del fill, o la mare critica al pare davant del menor, aquest entén que una part d'ell està malament. 

Cada un de nosaltres ens formem fruit de la barreja entre els nostres dos progenitors. I si una part de la parella es queixa, critica o ataca a l'altre, és el mateix que atacar a una part del menor.

Aquest és un petit secret que cal que com a parella, compartiu.

Per exemple:

Si la mare critica al pare davant dels menors, dient que sempre menja patates fregides i és negatiu i que no ho ha de fer, això generarà de forma immedita i fulminant el seguent

- El nen o nena que escolta es posicionarà en favor d'algun dels dos. Normalment defensant el què critica, ja que en cap cas el nen o nena es situarà com a exclòs/vulnerable.

- Tindrà una dificultat important per relacionar-se amb la part criticada. Per què passarà a assumir el rol de qui critica. I anirà repetint aquesta cantarella.

- Ja no caldrà  que qui critiqui ho digui... només que deixi anar un senzill comentari, el menor ja començarà amb la defensa del "què ha de ser".

Per tant, ull!!
No cal obsessionar-se amb el què es fa.

Sempre dic que els pares actuen fent el què fan, amb les millors intencions del món.
Però ara que tens més pistes, no tens excuses...

Cuidar-se entre la parella, mantenir diàlegs, prendre decisions fora dels espais on hi hagi els menors, i manenir-se a la una serà important per crear una dinàmica familiar amorosa.

Una abraçada.


Helena Fortuny

A QUINES ACTIVITATS EXTRAESCOLARS CAL APUNTAR ALS TEUS FILLS?

Molts pares i mares es preocupen per les activitats extraescolars dels seus fills i filles.

En la infància, els nens i nenes son creatius, tenen molta energia, i tenen la capacitat d'aprendre moltes coses.
A banda d'això hi ha una àmplia varietat d'oferta lúdica en quasi bé totes les viles.
Últimament s'ha ampliat l'oferta i els pares i mares es troben amb classes de música, gimnastica, ball, karate, teatre i mil tallers més.

Això fa que les ganes dels pares a que el seu fill tingui una bona base pel futur,  que aprengui i per què no dir-ho... per què sigui el millor... genera una ansietat que es redueix a:

"A quines activitats extraescolars apuntar el nostre fill o filla????".

Arribar a aquesta pregunta vol dir que sou pares que us preocupeu pels vostres fills! Quina sort que tenen de tenir-vos!! 

I d'altra banda, us vull dir:

Recordeu aquells dies que marxeu a primera hora de casa a treballar i que empalmeu una activitat amb l'altre i arribeu a casa per sopar?
Un dia vale, per què ha estat bé el dia. 
Però segur que fer-ho cada dia us genera un estrés espectacular.

Homes, dones, els nens i nenes tenen piles però son personetes que necessiten calma!

Per tant, tornem al fil on erem:

Els nens i nenes els hi va fer activitats lúdiques, on es treballi l'expressió i la creativitat. Però per sobre de tot us he de dir que: EL QUÈ NECESSITEN ÉS ESTAR AMB ELS SEUS PAPES.

Respecteu que els vostres fills i filles també necessiten descansar.
I necessiten compartir temps amb vosaltres.

Cal que us organitzeu i que cada dia compartiu hores amb ells. Jugueu a casa, llegiu, feu els deures que tenen, rieu, jugueu sense jocs...

I vaig un punt més enllà:
LA PRESÈNCIA DELS DOS PARES, ÉS VITAL.

Organitzeu-vos per què el pare o la mare que passa menys temps amb els nens entre setmana o el cap de setmana, pugui disposar de més temps.

I qui passa més temps amb ells, ha d'estar alerta en no potenciar, sense adonar-se, el fet que l'altre pare o mare no hi sigui present.

Segur que podeu fer algun canvi d'organització familiar per aconseguir aquest objectiu.
I ja sé que no agrada llegir-ho, però... tot depèn de la priorització.

Els nens i nenes necessiten als dos pares. I necessiten interioritzar que els dos son presents en la seva educació, la seva atenció i en les decisions que els afecten a ells.

Us deixo amb la següent frase:

A quina activitat extraescolar deixeu d'apuntar als vostres fills per apuntar-los a l'escola de la vostra família?

I recorda, tot un repte: Jugar sense jocs!!

Apunt d'humor: compartir no vol dir compartir sofà i tele ;)


Una abraçada.

Helena Fortuny

EXCLUSIONS DINS ELS SISTEMES FAMILIARS

Els sistemes familiars volen mantenir el seu equilibri.

Si en alguna ocasió succeeix algun fet no permès o apareix algú que és diferent, el sistema, treballa per excloure'l.

Això té conseqüències per l'expulsat i per qui l'acompanya. Generant tensió entre els membres del sistema i els elements expulsats.

Aquest nus quedarà bloquejat.

Però la bona notícia és que en algun moment o altre de la vida o de les futures generacions, apareixerà un nou element que remourà l'estructura del sistema inicial.

Generarà un trencament en el sistema que estava rígid i possibilitarà incloure la part expulsada.

Per tant, sigui ara, sigui quan hagi de ser, els exclosos, es vulgui o no, s'inclouran en el sistema.

Algun fet s'acabarà donant per promoure l'inclusió de l'exclòs.

És la màgia de la Vida! Bon cap de Setmana!!

Coneix la ÚNICA actitud que t'aproparà a la Felicitat

La Felicitat és una percepció totalment subjectiva. I per aquest motiu apropar-te a una bona actitud amb tu mateixa, promou la situació desitjada.

Des de la Gestalt s'aposta per què la persona s'emmiralli en aquesta actitud.

Però pensareu? de què coi està parlant!!

LA ÚNICA via que es pot apropar cap a una millor relació cap a nosaltres mateixes i també, amb els altres, és la RESPONSABILITZACIÓ del què estem vivint.

L'actitud errònia és pensar que la "culpa" (així ho diuen algunes persones) és dels altres.
Si no has aconseguit alguna cosa és per què algú altre ha fet alguna cosa malament.
O si has suspès un examen, és per què el profe t'ha suspès.
O hi ha un conflicte amb el jefe és per què ell té la culpa de tot i ho fa malament.


Recapitulem!

Està clar que hi ha situacions que NO depenen de nosaltres. I per tant,que per molt que fem, no aconseguirem el què pretenem.

Però dels exemples anteriors, la persona que es responsabilitza de la seva vida diria:

- no he aconseguit el què volia, què puc fer diferent per aconseguir-ho i que estigui a les meves mans?

- no he estudiat suficient i he suspès l'examen.

- no comparteixo la mateixa opinió del jefe, com ho puc fer per entendre el meu punt de vista i explicar millor el meu.


Com veureu el primer es centra en "criticar" a l'altre. I en canvi, l'actitud de responsabilització que apel·la la Gestalt ajuda que la persona faci ús i visqui la seva vida en primera persona.

Per tant, la Gestalt t'anima a adquirir aquesta nova forma de fer.
A vegades representa un procés terapèutic d'anys.

Sigui com sigui, tu tries, si poses l'atenció en l'altre o si Gestalticament assumeixes que tu pots ser el protagonista de la teva vida.

En qui li deixes el timó de la teva vida? a Tu o als Altres?

Depèn del què contestis, implicarà un nivell menor o major de maduresa emocional.

PISTES PER AFRONTAR EL FINAL D'ESTIU

A les persones que estan animades i tenen coses a fer, segur que l'estiu els hi està passant volant.

I les persones que estan desanimades o avorrides segurament que els hi passa lentament.

Les persones actives s'han d'organitzar bé el seu temps per cuidar-se i per fer tot allò que es proposen. A banda que és molt important la constància.

Sigui com sigui avui és 13 d'agost.
Aviat entrarem en la última quinzena d'estiu (entenent-la com juny, juliol i agost...).

No vull cridar als mals auguris dient que en menys d'un mes, la gran majoria ja estarem en el ritme diari de feina. 
És una realitat.
Finalitzarà el període de vacances, la platja, els festivals, concerts...

Però com ja sabeu des de la Gestalt, en el què ens hem d'ocupar és en l'AQUÍ I ARA.
Com un podeu imaginar en aquesta teràpia humanista també hi ha cabuda a la planificació. És vital per a tota persona madura una bona organització.

Per tant, aquí us proposo UNA EXPERIÈNCIA:

Sabent que encara estem en període VACACIONAL, fes una mirada enrere que vagi des de l'inici de juny i acaba l'ullada a com tens la planificació fins a finals d'agost.
Què hi veus? Pren consciència del què has fet.
De ben segur que has fet moltes coses: platja, descansar, llegir, escoltar música... el què sigui...

Ara mateix no estic descobrint la sopa d'alls. PERÒ sovint tot i que racionalment ho sabem "tot", ho oblidem...

Així que a mode de recordatori, t'animo a que recuperis la teva part cuidadora i valoris com t'està anant l'estiu i sobretot què hi trobes a faltar i què sobra.

Penses que abans d'acabar les vacances t'agradaria fer alguna cosa concreta o anar a algun lloc? 
O creus que estas fent alguna cosa que no en tens ganes i que et genera cansament sense un rapport positiu.

Quan ho tinguis clar, decideix què vols introduir a la teva agenda i què CAL eliminar.

Deix una mica de banda la part conservadora que sempre apel·la a fer el mateix.
Introdueix canvis a la teva vida. Fer-ho implica estar un passet més aprop de la teva alegria.

EXPERIMENTAR PER REDUIR LA CUIRASSA QUE ET LIMITA

Bon dia,

Et proposo que experimentis alguna cosa nova.
Algo tant senzill com: si t' expresses normalment amb enfado, avui digues 5 coses ben agradables a gent de l' entorn.

I si acostumes a estar desanimada i amb pensaments negatius, estigues 5min pensant coses boniques de tu mateixa.

Després observa com t' ha anat l'experiment.. Com thas sentit fent coses noves.
Ho vols repetir altres dies?
Està a les teves mans!

COM APROPAR-TE A LA TEVA FELICITAT?

Joan Garriga és un mestre de la Gestalt i de les Constal·lacions Familiars.

Entre altres llibres, ha escrit recentment "La llave de la buena vida".

Avui us comparteixo un paràgraf d'aquest llibre que ens orienta en el camí cap a la felicitat:

"Hace un tiempo escribí; El Yo tiene que arriesgarse con todas sus fuerzas en la dirección de lo que desea. No nos quedemos en casa. No disminuyamos nuestros sueños. No dejemos de querer aquello que anhelamos profundamente. Inviertámonos. Arriesguémonos en la dirección de lo que nos mueva: me mueve el amor, una pareja, me mueve tener hijos, me mueve escribir poesía, me mueve cocinar para los demás, me mueve ser carpintero, me mueve contemplar el mar. Entonces nos arriesgamos en la dirección de lo que se anhela en profundidad y esto nos acerca un poquito hacia la felicidad; y estamos en paz con nosotros porque damos los pasos adequados para ir al lugar al que queremos ir. Luego la vida dirá. Y la vida tiene la última palabra. Y cuando la vida, nosotros escuchamos. Y cuando logramos escucharla, entonces también en una mayor sintonía con nuestra felicidad".

Cal que siguem conscients que el camí no és fàcil per què l'ego és molt còmode i li costa molt moure's. 

I sinó com t'expliques que si vols tenir un bon treball no el tinguis? I com t'expliques que si vols ser feliç potser no ho ets com voldries?

Doncs per què hi ha una part nostra que sap cap on vol caminar. I una altre que vol mantenir el què és conegut.

És important que la persona en el sí de la teràpia gestalt identifiqui clarament com vol que sigui la seva vida. I amb la mateixa força caldrà que sigui conscient de què el reté per no tenir-ho ja.

Treballar amb aquestes dues parts és necessari per què la persona trobi el camí adequat per anar cap on vol.

Aquest és el primer pas.

CONTE SOBRE ELS GELOS

Llegint a Jodorowsky us comparteixo un dels seus relats breus sobre els gelos...

És important apostar per la confiança i per buscar camins i solucions que no teniem "en mente".

"Un caballero de edad avanzada, ha tenido muchos años a un fiel servidor, tan viejo como él. Este servidor le dice a su patrón: “Señor, su joven esposa tiene un amante. Hoy usted ha llegado más temprano de lo que había anunciado. Ella, que estaba encamada con su amante, lo ha escondido en este baúl, al que cerró con llave. Dígale que lo abra.” El caballero llama a su mujer y le ordena que abra el baúl. La mujer, con aire ofendido, le responde: “En este baúl no hay nadie, pero si tu le crees más a tu sirviente que a mí, y me haces abrirlo, yo te dejo para siempre.” El servidor dice entonces: “Señor, usted le cree más a una mujer que conoce sólo un año, y no me cree a mí, que he estado a su servicio más de 30 años. Si no la hace abrir el baúl, soy yo el que se va”. El caballero, no queriendo perder a ninguna de las dos personas, a ella porque la ama, y al servidor porque le es esencialmente útil, exclama: “¡Muy bien, abramos un hoyo en el jardín y enterremos el baúl así cerrado, y que ya no se hable más de él!”…"

Terapeuta Gestalt versus Psicòlegs

La Gestalt i la llicenciatura en Psicologia son coses diferents. Per mi, ni millor ni pitjor. La Terapia Gestalt tracta del creixement personal i no de patologies mentals com si que poden tractar els psicòlegs i psquiatres.

Crec que ambdues son eines útils i vàlides per ajudar a les persones en el seu camí cap a la felicitat.
Per mi, son diferents formes per aconseguir-ho.

Quan parlo de la teràpia gestalt, molta gent no ho coneix.
Acaba dient que som com psicòlegs. I no ho comparteixo.

No dono més valor ni a uns ni a altres. Valoro la diferència per ajudar a la persona.

Avui em vé molt de gust compartir amb vosaltres un video del youtube del mestre de la Teràpia Gestalt: Fritz Perls.

Està clar que Perls té una forma característica de fer en teràpia. I cada terapeuta impregna la sessió des del seu saber fer.

El video és molt atrevit, dels inicis dels anys 70. Repeteixo, molt atrevit.

Però tinc ganes de fer aquest pas i compartir amb vosaltres aquest video.

S'hi veuen les pinzellades des del fer de Fritz PErls, en el sí de la Teràpia Gestalt.

És descriptiu de què és la gestalt i s'hi ilustra una sessió gravada de l'època.

Desitjo que sigui clarificador sobre la Teràpia Gestalt, un dels camins del creixement personal. Per a mi, un molt bon camí. I d'aquí les ganes de compartir-ho i d'iniciar el camí d'exercir de terapeuta gestalt.

L'ORIGEN DE L'ANGOIXA.

El mestre de la Gestalt, a través d'aquesta imatge ens recorda la importància d'estar en el present. Aturar el pensament cap al passat i cap al futur.
Recorda Aquí i Ara.

Bona nit

AQUÍ I ARA, QUÈ ESTAS FENT?

Aquí i ara què estas fent?

Una tasca automàtica o t'estas deleitant amb el què tens entre mans?

Et proposo que t'aturis, respiris profundament tres vegades i te n'adonis realment del què estas fent. De com et sents emocionalment i de com et sents físicament.

Potser sents benestar en algunes parts que no te n'havies adonat i potser tensió en algunes altres. Si és així, mira de posar-te de la millor manera per aconseguir la teva comoditat.

Repetir això al matí i a la tarda et servirà per situar-te en l'aquí i ara. I enfocar-te en tu ment-cos-emoció.

QUÈ FER QUAN TENS UN DIA DE "MERDA"?

Creixem i ens fem adults pensant i idealitzant la nostra vida.

Intentem tenir clar què ens agrada i què no, i com hauríem de ser i què hauríem de fer per tenir èxit a la vida.

I anem caminant cap aquest objectiu de la forma que pensem que ens anirà millor la vida i la gent ens estimarà més...


Els objectius son bones linies que ens orienten i ens encaminen cap allò que desitgem.


PERÒ no hem d'oblidar que en tot camí, hi ha sotracs. I el camí algún cop fa baixada.


I vull dir clarament: si, hi ha dies que son "dies de merda".


Hi ha qui amaga aquests dies i fa veure que no hi son.

 Hi ha diferents opcions:

1. Dissimulem  tot i estar desanimades, fem veure que no  és així. 

2. Ens amaguem i ens retirem per a què ningú ens vegi en aquest "estat". (està clar, que el què està ben vist és estar sempre bé i alegre... qui voldrà compartir estona amb algú en aquest estat? Aquí la por ens invaeix... i anem en mode closca i retirada).

3. Sortim al carrer capficats en la situació que ens ha generat aquest desgast i desànim. I li comencem a donar voltes i voltes. Sembla que aquest estat s'ha apoderat de nosaltres. No portem nosaltres el timó en aquest moment.


La majoria dels 9 tipus de caràcters que s'emmarquen dins els nou eneatips descrits per Claudio Naranjo, trien l'opció dos. Es pretén dissimular estar malament.

I aquí vé la gran reflexió del per què volem dissimular estar desanimades, desorientades, rendides?
Què passaria realment si la gent ens veiés així?

Que puguis contestar-te aquestes preguntes, ni que sigui en veu molt baixa per dins teu, serà important per a què et posis clara amb tu mateixa. Així podràs posar claredat al què realment et passa.


Per tant, què fer quan tens un dia de merda?

1. Mira què necessites en aquesta situació:

    Potser necessites contacte amb la gent per explicar la situació, potser una abraçada et      
    nudriria d'ànims, potser necessites compartir el què et passa i pots trucar a algú de 
    confiança, o potser necessites agafar-te el teu temps i descansar tranquilament a casa.

    Sigui el què sigui el què et demani el teu cos, serà sà per tu que ho segueixis.

2. Accepta que SI, tens un dia de Merda:

   No et comencis a pressionar amb "no hauria d'estar així, sinó que hauria d'estar animada".      O amb altres frases conegudes com "he de canviar d'actitud, no pot ser que estigui feta un      nyap".

   No és una acceptació destructiva d'abandonar-se a la vida. No.
   És una acceptació d'avui, aquí i ara estic desanimada. I el millor és que no passa res greu.

   Son situacions que ens afecten a tot ésser humà. No passa res greu per tenir un dia així. 
   
   Aquí no estic parlant de situacions continuades, sinó de moments transitoris que poden 
   durar un o dos dies. 


   També tingues present que com menys acceptis que no estas amb ànim, més durarà 
   aquesta situació.
   Una gran frase mestre diu: "lo que resistes persiste".  

   Deix de resistir-te a estar malament,  accepta que ho estàs, viu aquest desànim i si és  
   transitori, en breu passarà.


Quant abans volem sortir d'un pou, abans ho aconseguirem si creem una bona base. 
Si volem tirar endavant i la base és arenosa, tindrem moltes dificultats.

Pensa en tu, en el què necessites, en que potser tens motius per tenir un dia així, en què som humans i no ens enganyem! Els dies de merda formen part del nostre calendari. Formen part de la humanitat.

Així que t'animo a que ho reconeixis, li donis espai.

Acompanya't de l'actitud Gestaltica de respecte cap a tu mateixa i les teves necessitats. Dona't temps per identificar-les. Potser al principi costa.
Però aquesta és la base del respecte cap a tu mateixa i del teu creixement personal.

Recorda que cada dia surt el Sol.

6 PROPOSTES MOLT SENZILLES PER ATACAR LA RIGIDESA I APOSTAR PER UNA VIDA FLEXIBLE I ALEGRE.

La rigidesa és perillosa per la flexibilitat, creativitat, el fluir, l’alegria…

Les persones tenim costums, formes determinades de fer les coses i sovint les anem repetint.

Això fa que tot el què ja creiem que ens funciona, sigui inamovible.

Inamovible… Deu ni dó aquest concepte, però així és com anem incorporant fets, formes, coses, funcionaments…

I sense adonar-nos, som humans repetidors d’allò que hem incorporat.

Us imagineu les consequències d’això durant dècades.

És catastròfic per a tu que busques tenir una vida millor, ser segrestada per la monotonia i la grosor que comporta la seguretat de la rigidesa.

Al final creus que és tant segur i tant bò allò que fas, que no et planteges altres opcions. I aquí deixes d’enriquir-te i redueixes possibilitats.

Millorar la teva flexibilitat davant de la vida passa per modificar petites accions del dia a dia.

Em refereixo a aquelles que sembla que no tinguin consequències, que no tinguin valor, del dia a dia... però atacar a aquestes és el més important.

6 propostes molt senzilles per atacar la Rigidesa i apostar per la Flexibilitat:

1. RUTA PER ANAR A LA FEINA: Quina ruta fas per anar a buscar el transport públic o el cotxe per anar a treballar? Segur que en algun moment o altre al voltant de l’horari laboral, camines o condueixes. I segur que sempre ho fas per la mateixa ruta. I també SEGUR que hi ha alguna altre ruta possible per arribar al mateix lloc amb el mateix temps.

Et proposo que caminis per altres carrers, descobreix altres rutes!!!

2. CUINAR: ets una cuinetes i vas provant i inventant nous plats? L’amanida la fas sempre igual o cada cop que la fas hi ha un ingredient sorpresa? Cert que deus cuinar bé  i el teu plat ja agrada, però i si a cada plat hi afegeixes un ingredient de temporada que us sorprengui?

Això afegirà ingredients de sorpresa, creativitat, faràs funcionar més el cervell i l’innovació. El teu ànim millorarà i incoporaràs elements de flexibilitat en el teu dia a dia.

3. PENTINAR-TE: Em jugaria algo a què cada cop que et pentines ho fas començant pel mateix costat del cap, pels mateixos cabells.

Et proposo que vagis variant de cabells a atendre primer.  Fes com si fos el primer com que pentinessis, descobreix les sensacions que dona... hi ha mil formes de moure el braç per a pentinar-te.

Afavoriràs la creativitat i la curiositat!

4. DUTXAR-TE: Diria que quan et vas a dutxar entres sempre pel mateix costat i fas la mateixa rutina. Primer et mulles una part determinada del cos, i primer t’ensabones un braç o un altre, o una cama o la cara... Sigui com sigui, tens una rutina per a dutxar-te.

Amb les mil formes que tens per fer-ho cal que et limitis a una?? I aquesta una la repetiràs tota la teva vida??? Decades i dècades fent els mateixos gestos…

Et proposo que quan et vagis a dutxar prenguis consciència d’aquestes reflexions i incorporis algun canvi: ja sigui en l’ordre, en l’intensitat, en les olors. Busca quines altres opcions tens a l’hora de dutxar-te.

5. ANAR A COMPRAR: Segur que vas al super de costum que és el què t’agrada més i sempre vas el mateix recorregut.

És el què et va semblar més senzill un dia determinat i ara sempre segueixes el mateix ordre.

I si en comptes de començar per la carn, comences per les verdures o els postres?

Què passaria si en comptes d’acabar pels iogurts, acabes per la carn?

Juga, prova, coneix passadissos per on no havies passat.

Amplia el coneixement sobre el lloc on vas a comprar...

I sempre compres els mateixos productes? Potser si amplies la mirada, al costat mateix del producte que sempre agafes, n’hi ha un altre, semblant, que potser el pots provar i et sorprendrà.

Sempre compres el mateix sabó del cos i xampú pel cabell? Ejem, això era un si oi?

I si n’agafes un altre que faci una altre olor?

Busca la sorpresa i la novetat en petites dosis de la teva vida! Obre les portes a l’alegria en petits detalls!

6. PARAR TAULA: A totes les cases cada persona tenim un nostre lloc triat. Tothom ho sap, és una regla implícita que tothom assumeix.

Aquí no em refereixo a que jugueu al joc de les cadires, no!

Sinó que segur que cada dia la taula està organitzada igual:  la gerra de l’aigua a un costat. La safata del pà, el vi… tot al seu lloc.

Ningú ho ha dit però l’inèrcia ha portat a que els ingredients de la taula també tinguin “el seu lloc assignat”.

 

Et propos que facis petites variacions. I si l’aigua no la poses tant a la dreta? I si el pà el poses a l’altre costat?

I sobretot… I si incorpores algun ingredient nou a la teva composició de la taula?

Per exemple: una flor que has trobat caminant a la tarda en un petit got,  o una de les plantes petites que tens a casa, a un racó de la taula, o una esperma…

Difícil? No m’ho crec!

Ganes? Tu tries quin tipus de vida vols!

No cal que provis les 6 propostes de cop.

Ves-les intercalant, que sigui un joc i no pas de cop, ja que et resultaria feixuc.

Recorda que els canvis costen, i per incorporar-los cal constància i fer-los paulatinament.

Com has pogut veure, l’ingredient sorpresa contra la rigidesa és la curiositat.

En definitiva, et proposo que siguis conscient de tu.

La teva vida és teva, sigues curiosa amb el teu entorn i les possibilitats que t’ofereix.

Viu jugant al dia a dia!

EVITA ANAR SOL ALS LLOCS, NO SIGUI CAS QUE ET POSIN L'ETIQUETA DE TRIST I MARGINAT

Quan som petits, ens agrupem per colles, i el nen o la nena que no té gaires amics l'etiquetem de marginada.

Ja ens encarreguem entre tots de marginar-la.

Llavors estem sota el paraigua de la família, fem activitats amb els pares, anem de vacances... seguim l'estructura del grup familiar.

Més endavant ,quan ens sentim més valents, portem a terme la primera gran aventura: anar de vacances amb els amics. Això és un gran pas, ens comencem a identificar sols i a espavilar, més enllà de la dependència cap els pares.

I així anem passant una serie d'etapes on depèn de l'edat fem activitats amb la família, els amics, la parella...

Estic parlant d'anar de vacances, una escapada a la muntanya, anar al cine, al teatre, port aventura, espectacles... Sigui on sigui ens organitzem amb companyia.

És cert que fer-ho en companyia ens aporta alegria, compartir, riure... i fer-ho sol és diferent.

 

 

El tema és: per què no et planteges anar de viatge sola? i anar al cine o a veure l'espectacle que tant et vé de gust? o fins i tot anar a Port Aventura sola ?

A vegades, davant d'una activitat que hi ha moltes ganes de fer, no trobes ningú que ho vulgui o pugui compartir: no coincidiu en horaris, en economia, en gustos, o en moments de la vida...

 

I clar, tu decideixes RENUNCIAR a anar a veure aquella peli o espectacle, per què no hi aniràs pas sola o sol!!

Potser la gent pensarà que no tens amics, que fas pena...I tu no vols fer pena!

Has anat algún cop al cine i has vist entrar algú sol , que s'asseia sense ningú al costat i en algun moment has pensat: " que penós no tenir ningú, que penós anar sol al cine". La frase vé acompanyada d'una sensació de pena-rebuig d'estar exclòs de la societat. Per veure'l sol ja l'energia és d'allunyar-se.

I això és el què fa que quan estas a casa sol o sola, i tinguis ganes d'anar a veure una peli que fa un any que estàs esperant i no trobes a ningú, prefereixis NO anar-hi que no pas correr el risc d' anar-hi sol o sola. Millor que ningú  pensi de tu, la frase que tu et vas dir aquell dia. En aquest cas, tu series la diana de rebuig i de pena.

Això no pot ser! per tant, millor no correr el risc i ja veuràs la peli quan surti en video!!

Aquí es mouen una serie de creences de com hauria de ser la vida, i unes altres de quina ha de ser la teva actitud per ser acceptat a la societat.

Això preval sobre el què tu vols i desitges.

Curiós no creus? En aquests casos preferim ser "acceptats" a realitzar el què ens vé de gust...

(ens hauríem de començar a planetejar què és realment penós... si anar al cine sol o sola o cedir i anul·lar els nostres desitjos fruit del què diran).

Vull compartir amb vosaltres la meva experiència sobre aquest tema durant el meu procés de creixement personal:

Anar al Cine:

Feia temps que esperava veure una peli, en tenia ganes, havia pensat l'horari i tenia la tarda lliure per anar-hi el dia de l'espectador.

Vaig parlar amb els amics i amigues i no els hi agradava la peli o no podien.

El primer pensament va ser: bueno doncs res, no hi vaig.

I el segon va ser la reflexió de quina priorització estava fent. I si no hi havia amics per què no hi podia anar?

Vaig mirar d'averiguar quins eren els bons motius per no anar-hi.

La conclusió va ser que era una mica penós anar-hi sola. Què diria la gent? Quina gent? aquells desconeguts del cine que no sé ni com es diuen ni ells saben qui soc jo? aquests em preocupen? Mare meva!!

 

I el bon motiu per anar-hi era:

tins ganes de veure la peli i em vull respectar.

Així doncs em vaig armar de valor i de respecte cap a mi mateixa, em vaig vestir i vaig anar cap a la taquilla.

Era la primera vegada que anava al cine sola.

Era amb un punt de vergonya que vaig demanar una entrada per la sala 5.

La vergonya em va acompanyar en el moment que la noia de l'entrada em va demanar el tiquet.

I la vergonya es va fer més present quan vaig obrir la sala i on era el "blanc " més fàcil de totes les mirades i comentaris.

Vaig mirar on em podia asseure i hi vaig anar directament.

Al cap de ben poc es van apagar els llums i dins meu vaig sentir un "buf, que bé".

Era tota una experiència allò, un repete del dia a dia.

 

Va començar la peli i em va sortir de dins un :Bien!

ho estava logrant... m'estava superant i l'experiència no era tant traumàtica com m'havia pensat!!!

Va acabar la peli, es van encendre els llums i vaig marxar.

Al sortir de l'edifici en el meu interior vaig sentir: Joder, ho he aconseguir!!

Potser insignificant, potser de gran valor.

Vaig estar molt orgullosa de mi mateixa. M'havia respectat i havia fet allò que volia fer i no el què suposadament s'esperava de mi.

Cada cop que després he anat sola al cine ho he viscut com un gran logro. Quan ho faig, creixo una mica més i m'apropo més cap a mi mateixa. Cap al meu respecte.

Després d'això , he anat més ocasions al cine. També es va succeir un viatge sola a un país d'Europa i un dia a Port Aventura.

Que enriquidor tot plegat.

Sobretot, que bé que es sent una quan es respecte i al mateix temps fa allò que l'omple!!

 

 

Bon camí!!