Entre altres llibres, ha escrit recentment "La llave de la buena vida".
Avui us comparteixo un paràgraf d'aquest llibre que ens orienta en el camí cap a la felicitat:
"Hace un tiempo escribí; El Yo tiene que arriesgarse con todas sus fuerzas en la dirección de lo que desea. No nos quedemos en casa. No disminuyamos nuestros sueños. No dejemos de querer aquello que anhelamos profundamente. Inviertámonos. Arriesguémonos en la dirección de lo que nos mueva: me mueve el amor, una pareja, me mueve tener hijos, me mueve escribir poesía, me mueve cocinar para los demás, me mueve ser carpintero, me mueve contemplar el mar. Entonces nos arriesgamos en la dirección de lo que se anhela en profundidad y esto nos acerca un poquito hacia la felicidad; y estamos en paz con nosotros porque damos los pasos adequados para ir al lugar al que queremos ir. Luego la vida dirá. Y la vida tiene la última palabra. Y cuando la vida, nosotros escuchamos. Y cuando logramos escucharla, entonces también en una mayor sintonía con nuestra felicidad".
Cal que siguem conscients que el camí no és fàcil per què l'ego és molt còmode i li costa molt moure's.
I sinó com t'expliques que si vols tenir un bon treball no el tinguis? I com t'expliques que si vols ser feliç potser no ho ets com voldries?
Doncs per què hi ha una part nostra que sap cap on vol caminar. I una altre que vol mantenir el què és conegut.
És important que la persona en el sí de la teràpia gestalt identifiqui clarament com vol que sigui la seva vida. I amb la mateixa força caldrà que sigui conscient de què el reté per no tenir-ho ja.
Treballar amb aquestes dues parts és necessari per què la persona trobi el camí adequat per anar cap on vol.
Aquest és el primer pas.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada