Si tens parella, sabràs que la convivència, sovint, és tot un món.
Quan ja es porta temps convivint, es pot dir que s'ha arribat a una estabilitat. L'objectiu d'aquesta és facilitar-nos les coses, la convivència, i el dia a dia.
Al final resulta que ja se sap qui va a comprar, qui passa l'aspiradora, qui va a comprar o quan s'hi va conjuntament...Han quedat establerts una sèrie d'elements necessaris per la convivència.
Quan això es viu de forma positiva, es pot creure que això sempre seguirà així.
Però només cal que una de les persones de la parella canvii horaris laborals, de feina... com per què aquesta alegria inicial es transformi en estress.
Els canvis sovint generen estress i crisis.
El model que la parella tenia estabert ja no serveix. I s'observa bàsicament a la persona que no ha generat el canvi, intentant mantenir l'ordre establert prèviament.
Aquesta fa esforços per seguir les "pautes" que es tenien. Però no se n'ensurt, per què l'altre persona està pujada al carro del canvi.
Aquesta segona persona no sap encara com moure's en la nova situació.
(Cal recordar que no només parlo de canvis laborals... sinó de qualsevol cosa que pugui afectar a la parella en horaris per exemple).
Si és aquest el teu cas, t'he de dir que: TRANQUILITAT...
S'ha generat un canvi i cal que les "pautes" acordades es revisin.
Sovint les persones no se n'adonen que s'ha de fer una nova valoració de les tasques/acords. I es queden en la crisis que ha generat la nova situació.
És normal que es visqui amb una mica de neguit i es generin situacions incòmodes.
Si és aquest el teu cas recorda que el què estàs vivint és normal davant de la nova situació. I cal ser conscient que el canvi que s'ha produït en un, pot afectar a la parella i per aquest motiu us heu de posar "mans a la obra" per acordar noves formules.
Les que teníeu fins ara han de canviar. Per què el marc de referència ja no és el mateix.
Com anècdota personal us explicaré que amb la meva parella teniem establerta una organització que ens anava bé i ens feia sentir còmodes.
Al canviar ell de feina, després de l'alegria van venir les incomoditats. Al detectar que les vivíem molt malament, va ser vital posar consciència i asseure'ns i parlar.
Compartir com vivíem la nova situació i com podíem traslladar els acords anteriors al nou funcionament.
A mi em va funcionar.
Compartir, expressar i re-ordenar és la clau per obrir-nos al canvi que s'està produint al nostre voltant.
