Moltes dones (normalment, però hi ha també homes!) son les persones CUIDADORES dels FAMILIARS que necessiten ajuda.
Sovint moltes d'aquestes dones us DES-VIVIU per ajudar-los: fills, marits, nets, pares....
Si ets una d'elles, segur que valores que és positiu ajudar-los.
I fer-ho , en sí, HO ES.
Però el què és IMPORTANT, és el COM ho fas.
Potser el teu sentiment/pensament et porta a atendre a aquesta persona, dia i nit. I si és aquest el cas has de saber que hi ha un 99% de possibilitats que tu no et tinguis en compte.
Que hagi agafat tant de protagonisme aquesta persona a la teva vida, que el teu dia a dia, volta al seu voltant.
On has quedat tu? Ja no ho saps oi?
En aquestes situacions hi ha dues coses a tenir en compte:
1) És tal l'AGOTAMENT i DESÀNIM que segur que estàs vivint, que també afecta a la persona que cuides.
La persona malalta necessita que la cuidin. I segur que tu estàs donant un 120% de tu.
Però el què necessita el malalt, és una persona OXIGENADA al seu costat.
Necessita una persona que disfruta dels seus moments de la vida, per què vol dir que quan el va a atendre, està més contenta i amb energia que no pas si només pensa en el malalt i està allà DES-VIVINT-SE.
2) Si et pregunto on està la teva vida, potser penses que va quedar en un punt on va evidenciar-se que hi havia un malalt a atendre.
Les persones cuidadores sovint sentiu molta CULPA al fer la vostra vida si teniu un malalt a casa.
A vegades ho definiu així: "Com he de marxar de casa a prendre algo amb les amigues i deixar-lo a ell sol a casa".
Ho viviu amb altes dosis de culpa.
Per tant, eviteu sortir de casa. O almenys només per coses necessàries.
Aquí cal dir-te que és VITAL que et busquis estones a la setmana per distreure't: anar a caminar, un cafè amb amigues, un cine, un dinar...
Has de buscar TEMPS per TU, algun cop a la setmana.
Per què si fas això, sentiràs que estàs vivint. Sentiràs que l'energia et torna en petites dosis.
Normalment poses oxigen al teu desànim.
I en definitiva, et sentis millor per tu i per cuidar a l'altre.
Per què PER CUIDAR, ABANS T'HAS DE CUIDAR TU. Sinó, arribarà un punt que no podràs atendre al malalt...
Fes que no arribi aquest moment, cuida't.
CUIDA, CUIDANT-TE.
Sovint moltes d'aquestes dones us DES-VIVIU per ajudar-los: fills, marits, nets, pares....
Si ets una d'elles, segur que valores que és positiu ajudar-los.
I fer-ho , en sí, HO ES.
Però el què és IMPORTANT, és el COM ho fas.
Potser el teu sentiment/pensament et porta a atendre a aquesta persona, dia i nit. I si és aquest el cas has de saber que hi ha un 99% de possibilitats que tu no et tinguis en compte.
Que hagi agafat tant de protagonisme aquesta persona a la teva vida, que el teu dia a dia, volta al seu voltant.
On has quedat tu? Ja no ho saps oi?
En aquestes situacions hi ha dues coses a tenir en compte:
1) És tal l'AGOTAMENT i DESÀNIM que segur que estàs vivint, que també afecta a la persona que cuides.
La persona malalta necessita que la cuidin. I segur que tu estàs donant un 120% de tu.
Però el què necessita el malalt, és una persona OXIGENADA al seu costat.
Necessita una persona que disfruta dels seus moments de la vida, per què vol dir que quan el va a atendre, està més contenta i amb energia que no pas si només pensa en el malalt i està allà DES-VIVINT-SE.
2) Si et pregunto on està la teva vida, potser penses que va quedar en un punt on va evidenciar-se que hi havia un malalt a atendre.
Les persones cuidadores sovint sentiu molta CULPA al fer la vostra vida si teniu un malalt a casa.
A vegades ho definiu així: "Com he de marxar de casa a prendre algo amb les amigues i deixar-lo a ell sol a casa".
Ho viviu amb altes dosis de culpa.
Per tant, eviteu sortir de casa. O almenys només per coses necessàries.
Aquí cal dir-te que és VITAL que et busquis estones a la setmana per distreure't: anar a caminar, un cafè amb amigues, un cine, un dinar...
Has de buscar TEMPS per TU, algun cop a la setmana.
Per què si fas això, sentiràs que estàs vivint. Sentiràs que l'energia et torna en petites dosis.
Normalment poses oxigen al teu desànim.
I en definitiva, et sentis millor per tu i per cuidar a l'altre.
Per què PER CUIDAR, ABANS T'HAS DE CUIDAR TU. Sinó, arribarà un punt que no podràs atendre al malalt...
Fes que no arribi aquest moment, cuida't.
CUIDA, CUIDANT-TE.
