A vegades anem per la vida volent ser el què creiem "que toca ser". Tenir el comportament que tocaria, dir el què seria més indicat i encertat... i tota una sèrie de patrons que creiem que socialment estan acceptats i integrats.
No ens adonem que fent això ens allunyem de nosaltres mateixos i a més a més, ens mostrem d'una forma que realment NO som. Per tant, realment som clars i sincers amb l'altre?
Et proposo que et dediquis 5 minuts i pensis què t'has callat, què has dit que potser no senties o què has fet sense sentir-ho realment. Això et donarà pistes de com ho volies gestionar realment.
El camí és anar trobant la fórmula, anar provant poc a poc, d'anar-nos posant més clars amb els altres. I quan fem això, ens posem clars amb nosaltres mateixos.
Bona tarda!
foto: internet blog de sonia pulido
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada