ELS MOTIUS QUE EM VAN PORTAR A INICIAR LA TERÀPIA GESTALT I LA FORMACIÓ EN TERAPEUTA GESTALT.

Inici de l'any 2007.

La meva vida a nivell econòmica, d'estudis, d'habitatge i laboralment parlant estava solventada. El què es diria d'una noia que ha estudiat, ha aconseguit un molt bon lloc de treball amb esforç. Molta gent en deia: ja ets del tot independent i tens la vida solventada.

I la pregunta que em vaig planejar és: ok, tinc tot això material, i ara què Helena?

No m'ho podia creure... No en sabia la resposta...

Estava confusa, perduda i desorientada emocionalment parlant.

Necessitava molt dels altres i per altre costat els volia ben lluny.

Estimant i agraint a la família. I odiant-los al mateix temps.

No estava ni trista ni alegre. Sentia un tel sobre de mi,i m'apagava.

Em considero una dona alegre, però aquell tel gris no em permetia veure res més.

Ja feia temps que notava aquesta sensació. Però es pot viure amb ella.

Fins que arriba un bon dia en què una diu prou. Vaig dir prou. Ja no volia viure més amb aquell pes, amb aquell estar perduda i no saber ni com fer ni com tirar.

Aquell va ser el punt d'inflexió. De por, desconcert, nervis en pensar en la Teràpia Gestalt. No hi havia marxa enrerera. No volia que hi fos. Havia de fer alguna cosa per què volia que la meva vida fos millor.

Després de la trucada van venir moments de nervis i dubtes: bah, si jo no estic “boja”, si vaig fent bé...

Però volia viure millor.

Vaig iniciar un procés de creixement personal a través de la Teràpia Gestalt.

A vegades dolorós, altres de descobertes màgiques, altres alegries, altres de ràbia i sobretot, d'autoconeixement.

Si, AUTO-CONEIXMENET! Saber com es maquina el meu tipus de caràcter, saber què es repeteix en mi, saber quina és la meva tendència a l'hora de mirar les coses, saber com em relaciono amb les amigues, el pare, la mare, la germana, les parelles que tant em portaven de cap...

Després de tot aquest procés viscut en primera persona vull dir que la Teràpia Gestalt funciona. M'ha servit moltíssim i l'actitud gestaltica en la vida em serveix cada dia.

És un dels meus pilars, no el vull deixar anar. Per què cada dia em maravello més de lo segura que estic que la Terapia Gestalt és una molt bona teràpia per ajudar a l'altre.

Aquesta és una de les coses que tinc integrades: la seguretat de creure en aquesta teràpia.

He viscut la vivència de passar d'un cargol ben enroscat i tancat, a sortir-ne d'ell i començar a volar com una libèlula. I qui sap, potser convertir-se en papallona...

Sigui com sigui, la Gestalt és una teràpia humanista que parlem de tu a tu. On s'assumeix que per entendre a l'altre, ajudar-lo has de saber de què va el què està vivint. Per tant, que per ajudar a l'altre el terapeuta ha d'haver fet un treball personal prèviament.

Per què per ser terapeuta gestalt, a banda dels 4 anys de formació, cal haver fet teràpia i haver elaborat els teus temes. En aquest cas, els meus temes.

He sentit totes les emocions possibles: la ràbia, la tristesa, l'alegria, l'amor, la por...i situacions humanes, que fan que pugui entendre a l'altre.

Per què he passat per on el client passa o passarà...

Aquest és un plus d'aquesta teràpia.

Vaig finalitzar la formació i tinc tant clar el valor de la Gestal. Ara vull ajudar a aquelles persones que ho necessiten.

Sé el malament que es pot arribar a passar, i les ganes de millora. I també sé que se'n pot sortir. I per mi, la Gestalt n'és la millor eina.